Ment líquida

Després del conductisme i la ment com a caixa negra, i del cognitivisme i la metàfora de l’ordinador, s’ha d’imposar una concepció fluïda de la ment. Quelcom que va i ve, i es deforma, s’adapta i es desfà en aquest balanceig.

Quina és la diferència entre la memòria i el pensament? Dos fenòmens diferents, o dues interpretacions d’una sola realitat?

Ment i memòria. Com més profunda, més estable, més tranquil·la, però no més sòlida. Subjecta a contínua reinterpretació, una sola frase pot reescriure tots els nostres records, i transformar la nostra interpretació d’allò viscut.

La realitat de la ment humana s’allunya lentament d’aquella metàfora romàntica i autocomplaent de la ‘màquina intel·ligent’. Màquines intel·ligents que no són un reflex de la nostra capacitat racional, sinó d’allò que imaginem que és la nostra raó, i que poca cosa té a veure amb la veritable naturalesa de la nostra ment líquida.

Hem creat els ordinadors a la imatge i semblança de l’ideal humà d’intel·ligència. De la nostra concepció, que no deixa de ser un invent funcionalista de la nostra ment. Un més de tants. Una ment líquida capaç d’inventar, i després adaptar-se a allò que inventa.

Deixa un comentari